Fitoteràpia
Què és la Fitoteràpia de la MTC?
La farmacopea xinesa: un sistema mil·lenari de saviesa mèdica
La farmacopea xinesa és un sistema integral de coneixement mèdic tradicional amb més de 2.000 anys d'antiguitat, que combina segles d'observació, experiència pràctica i teoria filosòfica. La seva essència es basa en l'ús de substàncies medicinals naturals, provinents de fonts vegetals, animals i minerals, amb l'objectiu de restablir l'equilibri energètic del cos. Aquest enfocament es fonamenta en els principis del yin i el yang i la teoria dels cinc elements, pilars fonamentals de la Medicina Tradicional Xinesa (MTC).
El text més antic conegut d'aquesta disciplina és el Shénnóng Běncǎo Jīng (Clàssic de Materia Mèdica del Diví Granger), un llibre sobre medicina herbal que es creu que es va compilar fa més de 2.000 anys. Aquest clàssic descriu nombroses herbes, els seus efectes terapèutics i les seves aplicacions, sent una base fonamental per al desenvolupament posterior de la farmacopea xinesa.
Les substàncies utilitzades en la farmacopea xinesa es classifiquen segons diverses característiques:
Naturalesa: fred, calor, tebi, fresc o neutre.
Sabor: àcid, amarg, dolç, picant o salat.
Afinitat: la seva acció dirigida cap a òrgans específics o meridians del cos.
Mitjançant la combinació adequada d'aquestes propietats, els remeis es formulen per tractar no només els símptomes, sinó també les causes subjacents de les malalties. Aquest enfocament holístic busca harmonitzar l'energia interna del cos, promovent l'autocuració i la prevenció de futurs desequilibris.
La farmacopea xinesa no només és una eina terapèutica, sinó també un reflex de la profunda connexió entre l'ésser humà i la natura, on cada planta, mineral o essència té un paper en el manteniment de l'harmonia del cos. Encara avui, segueix sent una part essencial de la MTC i és utilitzada arreu del món com a complement o alternativa a la medicina moderna.
A la farmacopea xinesa, les receptes es estructuren amb rols definits: herbes principals (jun) per tractar el problema principal, herbes secundàries (chen) que potencien l'efecte de les principals, herbes terciàries (zuo) per equilibrar la fórmula i herbes auxiliars (shi) que alleugen els efectes secundaris o guien el tractament cap a una zona específica del cos. Les fórmules poden presentar-se en forma de decoccions, pols, píndoles o extractes líquids, adaptant-se a les necessitats del pacient i a la conveniència en la seva administració.
Estructura i Aplicació de les Fórmules
La farmacopea xinesa, amb la seva visió holística, ofereix múltiples beneficis en el tractament de les afeccions. Aquestes fórmules tracten tant els símptomes com les causes subjacents, promovent l'equilibri general del cos i la ment. Sovint personalitzades segons les necessitats específiques del pacient, proporcionen un enfocament individualitzat que potencia la seva eficàcia en una àmplia varietat d'aplicacions, des de malalties cròniques fins a condicions agudes. Fórmules com Xiao Yao San i Shen Tong Zhu Yu Tang són exemples del seu èxit en problemes emocionals, hormonals i musculars, respectivament.
En l'actualitat, la medicina xinesa s'utilitza tant de manera independent com combinada amb la medicina moderna. La seva integració amb la ciència contemporània ha permès validar-ne els efectes terapèutics i optimitzar-ne l'ús mitjançant estàndards de qualitat i mètodes científics. Aquest procés de modernització ha introduït formats més pràctics, com càpsules o extractes concentrats, facilitant-ne l'accés i el consum.
Aquests avanços no només reforcen la rellevància de la farmacopea xinesa en el context mèdic global, sinó que també preserven la saviesa ancestral, adaptant-la a les necessitats i les exigències de la societat actual.
Beneficis i Modernització
